És emplaçat a l’extrem sud del Berguedà, a la capçalera de la riera d’Hortons al límit del Bages. Limita a l’est amb Puig-Reig, al sud amb Navàs, a l’oest amb Cardona i Montmajor i al nord amb Monclar i Casserres. La seva extensió és de 66.8 km2. L’altiplà de Serrateix ocupa la part central del terme i davalla cap als plans de Navel, Sant Joan de Montdarn i Viver.
De relleu aturonat, cal esmentar el Montbordó ( 786 m. ) i la munió de rieres que desguassen al Cardener i al Llobregat. El paisatge es caracteritza per la presència de boscos de pins en les zones no afectades pels focs del 1994 i d’alzines i roures que repoblen els llocs cremats.
De relleu aturonat, cal esmentar el Montbordó ( 786 m. ) i la munió de rieres que desguassen al Cardener i al Llobregat. El paisatge es caracteritza per la presència de boscos de pins en les zones no afectades pels focs del 1994 i d’alzines i roures que repoblen els llocs cremats.
El monestir de Serrateix ens ofereix: església preromànica (s. X), grandiosa església romànica (s. XI-XII ) amb absis llombard, torre-campanar i capelles gòtiques i un claustre neoclàssic ( s.XVIII ). Escuts abacials, tombes i les urnes dels Sants Màrtirs completen aquest ric patrimoni. Sant Pere de Serrateix conserva importants vestigis preromànics del segle IX a la capçalera – arcs de ferradura i absis rectangulars -; la resta és romànic del segle XI.
El Castellot de Viver és una enorme roca, en la qual hi ha forats de fortificacions de fusta carolíngies i tombes exacavades a la roca. L’esglesia de Sant Miquel de Viver és dels segles XII i XVII i la de Sant Joan de Montdarn del XI i XVIII.
El Castellot de Viver és una enorme roca, en la qual hi ha forats de fortificacions de fusta carolíngies i tombes exacavades a la roca. L’esglesia de Sant Miquel de Viver és dels segles XII i XVII i la de Sant Joan de Montdarn del XI i XVIII.